Seure amb un propòsit, escriure quelcom, passen els segons... minuts... i res... sobre que escriure? en quin idioma? Al final he triat el català, el meu idioma patern... en aquests dies obscurs em de fer país i alliberar-nos de l'estat feixista, però les idees no eren aquestes, ni molt menys.
Diuen, que quan la vida et tanca una porta, s'obre una finestra... a vegades poso en dubte aquesta irrealitat, però bé, qui ha de contradir a les mares? sempre tenen raó... El problema no és aquest, el problema és : i si es tanca la finestra i la porta? i si al tancar-se les dues coses tu estas fora i no es pot entrar? o dins i no pots sortir?
Suposo que aquestes dues situacions es poden donar en les personalitats de les persones, extrovertides i introvertides, però... i si el problema és que no saps on estas?
Molts cops les persones tenen aquestes dualitats, el ying-yang els hi diuen, cal a dir que no tot es blanc o negre, segons aquest precepte del ying i el yang tot té una part de l'altre a dins, de manera que tot el que es negre sempre te un punt de blanc i al contrari amb el blanc. També existeix un altre precepte en el que les persones tenim dues cares, una visible i una altra amagada... i que, per molt que no ens agradi la idea, son oposades entre si. Portant-ho una mica a l'extrem és, si fa no fa, el mite del Dr Jeckyll i Mr Hide.
Tots aquests pensaments no porten enlloc, be, potser si, porten a pensar en una cosa. En aquesta època de les vides virtuals, és lícit que una persona pugui ser Jeckyll a la realitat i Hide a la virtual? No perque vulgui ser una altre persona a la xarxa, si no, perque no n'es capaç de fer-ho a la vida real? Podria ser que a la vida real quedés dins la casa tancat i la vida virtual fos la forma de quedar-se fora de casa? Però simplement per... falta de capacitat de ser Hide a la vida real o al menys, treure una mica aquest Hide que tots portem a dins, per poder al menys socialitzar amb la resta de persones?
