Pensaments de mitja tarda

Seure amb un propòsit, escriure quelcom, passen els segons... minuts... i res... sobre que escriure? en quin idioma? Al final he triat el català, el meu idioma patern... en aquests dies obscurs em de fer país i alliberar-nos de l'estat feixista, però les idees no eren aquestes, ni molt menys.

Diuen, que quan la vida et tanca una porta, s'obre una finestra... a vegades poso en dubte aquesta irrealitat, però bé, qui ha de contradir a les mares? sempre tenen raó... El problema no és aquest, el problema és : i si es tanca la finestra i la porta? i si al tancar-se les dues coses tu estas fora i no es pot entrar? o dins i no pots sortir?

Suposo que aquestes dues situacions es poden donar en les personalitats de les persones, extrovertides i introvertides, però... i si el problema és que no saps on estas?

Molts cops les persones tenen aquestes dualitats, el ying-yang els hi diuen, cal a dir que no tot es blanc o negre, segons aquest precepte del ying i el yang tot té una part de l'altre a dins, de manera que tot el que es negre sempre te un punt de blanc i al contrari amb el blanc. També existeix un altre precepte en el que les persones tenim dues cares, una visible i una altra amagada... i que, per molt que no ens agradi la idea, son oposades entre si. Portant-ho una mica a l'extrem és, si fa no fa, el mite del Dr Jeckyll i Mr Hide.

Tots aquests pensaments no porten enlloc, be, potser si, porten a pensar en una cosa. En aquesta època de les vides virtuals, és lícit que una persona pugui ser Jeckyll a la realitat i Hide a la virtual? No perque vulgui ser una altre persona a la xarxa, si no, perque no n'es capaç de fer-ho a la vida real? Podria ser que a la vida real quedés dins la casa tancat i la vida virtual fos la forma de quedar-se fora de casa? Però simplement per... falta de capacitat de ser Hide a la vida real o al menys, treure una mica aquest Hide que tots portem a dins, per poder al menys socialitzar amb la resta de persones?

Blogs Interessants

Avui, be, fa un temps realment, que tinc un contacte de twitter d'una noia, el 90% del meu twitter ho són, però aquesta es un xic especial. Es una jove escriptora que per algun desamor està molt afectada i fa uns textos realment conmovedors, plens de metafores. El que mes em sorpren es la seva capacitat de buscar una persona que realment no coneix. Busca un persona, una veu, un algú que no se si s'ha trobat, no s'ha trobat, ho ha deixat però que es molt recomanable la seva lectura. A més ara fa els seus propis textos que es poden trobar al seu canal del youtube, una veu melodiosa, plena de sentiments que a vegades desgarren l'ànima. Si algú, algun cop vol fer-hi una ullada el seu blog es aquest :

http://diariodeunabalaenlarecamara.blogspot.com.es

Relacions Personals

Hi ha una cosa que ens diferencia de lluny amb els animals i és la nostra capacitat de relacionar-nos amb la resta de persones. Una d'aquestes relacions que fem i la més important es tradueix en els amics. Els amics... aquestes extranyes persones en les que hi confies, les que faries qualsevol cosa per ells, que t'estimes i aprecies, amb una reciprocitat enorme i d'igual magnitud. Trobar un amic és, com diuen, trobar un tresor i si és un bon amic millor no deixar-lo escapar mai.

Aquestes persones les pots trobar en els llocs mes insospitats, com diu un company de feina "vosaltres sou companys de feina i no els meus amics", te part de raó, cal respectar aquesta opinió. De tota manera els amics es poden trobar en un lloc tan insospitat com la xarxa 2.0 . És difícil? doncs no gens, és perillós? no ho crec pas. Com a tot arreu hi ha gent que amaga coses i d'altra que no amaga res.

Al que anava amb tot això abans d'embarcar-me en altres coses, és que a part de la parella i familia, els amics són les persones mes importants que tens a la vida. Tenen la teva confiança al 100%, estan allà quan tens problemes, saben que si t'enfades amb ells al dia següent estarà tot arreglat perque per això són els amics, per fotre't bronca quan fas una cosa que no està ben feta i a sobre saps que tenen raó i estàs donant voltes a coses en les que no tens raó. Serveixen per passar bones estones i dolentes!!! perque al igual que vols que t'ajudin la reciprocitat vol dir que si algun amic està malament has d'anar a veure'l, animar-lo i fer-lo riure en moments dificils. Ells poden treure't les venes dels ulls quan estàs encegat en alguna cosa. Ells poden ajudar-te mes del que penses.

Finalment, cuida'ls, a tots ells, als de veritat i als llunyants, ja sigui per la xarxa, cartes o qualsevol tipus de missatgeria. Són els amics, molt importants per a tu i tu per a ells.

Un blog, una evasió

Ultimament tothom gaudeix d'un bloc, més o menys currat, tot depèn de la quantitat d'hores que li puguis donar. Vist això he decidit fer un, es possible que duri poc, ja que sóc bastant voluble per aquestes coses, però espero que no sigui així.

Encara no he decidit a que dedicar el blog, viatges? experiències? imaginació? be, suposo que tot es veurà amb al progressió del blog. Es possible que només serveixi per evadir-me una mica de la realitat o tot el contrari, plasmar la realitat en alguna banda.

Fins aquí la primera entrada, espero que no sigui l'última :D